Àngel Martí Callau

EM TROBAREU AQUÍ

                     

Amb la llengua de ma mare,

        a vosaltres, elegits i homes de toga fosca,

                                  us dic en veu segura i serena

                                    que si un jorn m'envieu a buscar

                                                        pel fet d'escriure versos,

                                                                d'aquests que us dolen

                                                                  per ser qui sou i venir d'on veniu,

                                                                                                em trobareu aquí

                                                          al sud d'aquest País que tant estimo

                                                    asserenat, pacífic i en calma,

                                           però ferm i en lluita permanent

                                    com la terra que m'envolta.

Seré aferrat amb dents i ungles

                      a les soques anyenques

                            de les oliveres mil·lenàries

                                      que abracen allò que som,

                                             que vàrem ser i que serem

                                                          encara que no volguéssiu.

                                                                                             Seré cenyit a l'aigua

                                                              d'un riu que va morint ofegat amb sal,

                                                     entre canyissars que es bressen

                                             amb el baferol de mestral

                                     i flamencs que tinten

                       de tons rosats un futur incert.

Seré cridant enmig d'aquest infern d'asfalt,

                                             que arrabassa els brots

                                                    del que un dia haurien de ser

                                                                 arrels, arbres, territori i País,

                                                                           fins a fer caure les barreres

                                                                                            del negoci de la mort.

                                                                                          Seré alçant la veu

                                                               a les estacions sense arribades,

                                             a les arribades sense trens

                i als vagons aturats a les meues terres.

O seré assegut a les escales

                           del pont vell del riu

                                  vigilant l'ocellot d'acer

                                       que, silent i com qui no vol,

                                                             esguarda impassible

                                                                       per, a urpades, extirpar-nos el cor.

                                                                        Amb la llengua de ma mare,

                                             a vosaltres, elegits i homes de toga fosca,

                                   us dic en veu segura i serena

                           que si un jorn m'envieu a buscar

                  pel fet d'escriure versos

        d'aquests que us dolen,

per ser qui sou i venir d'on veniu,

                 no estaré de genolls i capcot

                                 esperant la vostra sentència,

                                            seré aquí d’en peus i defensant la terra que estimo.

Ametlla de Mar