XII Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

divendres, 21 de desembre de 2018

Àngel Martí Callau


EM TROBAREU AQUÍ
                     
Amb la llengua de ma mare,
        a vosaltres, elegits i homes de toga fosca,
                                  us dic en veu segura i serena
                                    que si un jorn m'envieu a buscar
                                                        pel fet d'escriure versos,
                                                                d'aquests que us dolen
                                                                  per ser qui sou i venir d'on veniu,
                                                                                                em trobareu aquí
                                                          al sud d'aquest País que tant estimo
                                                    asserenat, pacífic i en calma,
                                           però ferm i en lluita permanent
                                    com la terra que m'envolta.


Seré aferrat amb dents i ungles
                      a les soques anyenques
                            de les oliveres mil·lenàries
                                      que abracen allò que som,
                                             que vàrem ser i que serem
                                                          encara que no volguéssiu.


                                                                                             Seré cenyit a l'aigua
                                                              d'un riu que va morint ofegat amb sal,
                                                     entre canyissars que es bressen
                                             amb el baferol de mestral
                                     i flamencs que tinten
                       de tons rosats un futur incert.


Seré cridant enmig d'aquest infern d'asfalt,
                                             que arrabassa els brots
                                                    del que un dia haurien de ser
                                                                 arrels, arbres, territori i País,
                                                                           fins a fer caure les barreres
                                                                                            del negoci de la mort.


                                                                                          Seré alçant la veu
                                                               a les estacions sense arribades,
                                             a les arribades sense trens
                i als vagons aturats a les meues terres.


O seré assegut a les escales
                           del pont vell del riu
                                  vigilant l'ocellot d'acer
                                       que, silent i com qui no vol,
                                                             esguarda impassible
                                                                       per, a urpades, extirpar-nos el cor.


                                                                        Amb la llengua de ma mare,
                                             a vosaltres, elegits i homes de toga fosca,
                                   us dic en veu segura i serena
                           que si un jorn m'envieu a buscar
                  pel fet d'escriure versos
        d'aquests que us dolen,
per ser qui sou i venir d'on veniu,
                 no estaré de genolls i capcot
                                 esperant la vostra sentència,
                                            seré aquí d’en peus i defensant la terra que estimo.

Ametlla de Mar

0 comentaris:

Publica un comentari

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici