Rafael Haro Sancho

HAIKÚS DEL TE

Prenc te japonès

en la tasseta de fang

els ulls et desitjo.

Negres en pur blanc

que no perdin la guspira

delitosos ulls de vida.

Malgrat els dubtes

tothora presents, amor

et buscaré els ulls.

Roses del febrer

espurnes de sol i fred

parla l’ametller.

Ulls de primavera

imperiós desig de seda

de sines secretes.

Obren els sentits

l’aigua solta pels canals

l’aroma de l’herba.

Pinta la gavina

subtils paisatges blau cel

marinades d’oli.

El buit florirà

tot i no donar mai el fruit

marges purs d’absència.

Els silencis temo.

Són aforismes de cendra

tendrament pensats.

Cingle vora mar

penya-segat prenyat d’ombres

por fatal d’hivern.

El tranquil llenç d’aigua

tremola ales de libèl·lula

nostàlgia de vida.

Lentament la vida

passa pel nostre costat

sense dir-nos res.

Apressadament

la carrera ens venç el temps,

meta és la memòria.

Ans d’entendre res

s’aturaran els rellotges,

deixant-te vençut.