Emigdi Subirats Sebastià

Flandes, 7 de desembre

FLANDES, 7 de desembre

Un jorn gris per terra de Flandes,

arreu s’enraona la llengua d’Ausiàs,

arreu somriures i ressons de festa.

Uns bells llaços grocs i solidaris,

com a gudaris els exiliats retrobats,

i una república ens cal defensar.

Sonen estridents la gralla i la dolçaina,

construeixen uns elaborats castells,

cantem consignes molt humanes,

i abracem els nostres consellers,

i el president que mai no ens han pres.

Avui sentim el dolç regust a victòria,

–a la memòria, el mal que ens han fet!–

Avui el català aquí és llengua cabdal,

places i carrers plens de senyera i estel!

El cel de Flandes se’ns mostra obscur,

el fred ens cala fins les entranyes,

però nostres banderes onegen estelades.

Llavors el clam s’impregna de poemes,

i els versos roents ressonen al firmament.

A l’alba, s’endega una jornada intensa,

milers d’ànimes recorren els carrers,

els riures ens acompanyen tostemps,

i els ideals ben alts, dintre del nostre ser.

Aquest jorn guardarem en remembrança

eterna, car la glòria es reté a la memòria.

L’esperança catalana amb tot l’anhel!

Res no és fosc amb tanta galivança,

que porta l’estima per tanta bona gent.

Al cel… com si hi haguès un blau ben lluent!

I Flandes reviu com mai la història ancestral,

eixes centúries de grandesa i victòria!

Temps comercials amb l’or del nou continent,

ara és la seu de l’innoble poder financer.

I és que han construït l’Europa del banquer,

insensible al sofriment de pobles i gent!

Ciutat, t’han convertit en capital del diner!

Luxoses oficines i eixe infame parlament,

d’elegant façana i la més crua realitat!

En un jorn nuvolat, a vessar d’esperances,

–on defensàrem l’Ebre i ara la llibertat–

en eixe llunyà país que ens han apropat,

els nostres drets seran respectats!

I joiosos els direm en flamenc i francès,

Merci, Vlaenderen, Dank je!