XII Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

diumenge, 23 de desembre de 2018

Fede Cortés


Mos pensàvem que mai més no ens separaríem
i que cada matí en obrir els ulls
ens trobaríem un davant de l’altre,
despentinats i lleganyosos.
Mos pensàvem que mai més no ens ho acabaríem,
embriacs, vivint en un perpetu embull
on som actors d’un gran teatre.

Mos creiem immortals,
peces imprescindibles del puzzle universal
unides per l’amor etern i inabastable
que ens transmetíem quan ens miràvem.
Mos creiem sans i estalvis
de la corrupció i la rutina quotidiana;
lluitadors contra l’alienació
com superherois de la Marvel.
Mos creiem que salvàvem el món
de qualsevol perill només fregant-mos,
llepant-mos els pits, ballant despullats
les cançons de la Carole King.

Mos creiem joves per sempre,
invencibles, immaculats.
Mos pensàvem tantes coses
que ara sabem que no són veritat.
Mos devíem adormir, esgotats,
i ara som en un món
que ja no es recorda de naltros
ni ens necessita per a res.
Mos hauríem de replantejar
la nostra vida i fer-mos conscients
de la nostra situació.
Em fa l’efecte que fa massa temps
que no quedem un dissabte
per anar-mos-en al llit,
a estimar-mos, a llepar-mos els pits,
a ballar despullats
l´últim disc de la Carole King.

Del recull Mannà



0 comentaris:

Publica un comentari

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici