Josep Miquel Gràcia Zapater

Mercaders d’injustícia

No diguis blat

si no està al sac

i ben lligat.

Van omplir sacs de venjança

que anomenaven justícia.

Els lligaren ben lligats,

els portaren al mercat

i els vengueren al detall

com a blat demòcrata.

Qui més qui menys,

agosarat o poruc,

il·lustrat o illetrat,

gegant o nan,

dretà o esquerrà,

ceba o all,

sembraren allò comprat.

Ulls de sols, ulls de llunes

i llàgrimes celestials

esclataren llavors i terra

i en sortiren els grocs

de les argelagues

que ensangonaren les espatlles

les cames i les consciències

dels mercaders de la injustícia.

No comprarem metàfores il·legals

deien rabiüts

mentre la realitat els enfonsava

en la mar de la indignitat.

Ara s’albiren nous camps de blat

i els segadors piquen les dalles

amb els rostres salpebrats

pels antics regalims de suor i desig.