Montse Farrés Aubach

Llibertat d’expressió

Qui gosa bestreure’m

el dret d’expressar-me?

Qui em va informar

per poder revoltar-me?

Qui m’emmanilla l’ideari

i pretén que renegui

del meu íntim sentiment?

Si no he refusat mai

els que la meva terra acull i agermana.

Invasors! Lladres!

Què preteneu?

La humiliació no és camí

per encetar diàlegs.

Insultar, imposar, només accelera

el sobtat esclat reivindicatiu

–tothora present–

i revifa la melangiosa dignitat fallida

dels meus ancestres.

Ara,

l’espai-temps, dissortadament confirma

que no hem avançat massa,

i rere meu, si caic,

s’alçaran molts altres.

No enteneu res. No heu après res.

Obriu els ulls!

Ni barrots, ni exilis, minvaran la nostra veu.

Ens mantindrem ferms,

ja hem fet la sembra i germina,

només cal esperar...

L’hora del poble és ara.