Sun Artigas

SENDERES DE VIATGE INGRÀVID

ALBIRANT EL NORD

L'aigua s'emmiralla als meus ulls,

el riu en mi transita;

del fons de l'iris

la barca varada té set de ruta

Com puzzle en mà

la vida es fa a cada glop

L'aire tebi

aixeca el vol de l'oreneta,

pessics d'aigua al bec

La quietud viatja riu amunt;

flaires volàtils al musell del gos

renoven un fràgil interès,

braçades obren l'aigua

de nedadors incerts

que es capbussen per mars ignots;

el nèctar de flors

en el rogent de les libèl·lules

NOCTURN

Davant la badia, aigües càlides

aborden la riba

–la blanca escuma ho celebra–

petjades de caminants obstinats

adornen amb capricis de gala

la sorra bruna,

embriacs de vida

a hora foscant, quart creixent

mostra l'esperó llampant

DE LA FORJA DE LA NATURA  1

Allò que puc destil·lar

amb la força de la meva petjada

fent solc pel jardí de finestres obertes

amb tresors de brasa encesa,

em conforta i em du al cor de casa

on hi deixo una flor

DE LA FORJA DE LA NATURA  2

De pinzellades em faig el vestit

al mirall de la natura

No em serveix res més ni ho pretenc

La quietud callada em torna a casa

on m'hi reconec

Deixo sobre la taula

les flors que porto a les butxaques

i el meu ésser s'alimenta de cada esclat

de color, forma i olor

ESCENES RURALS

Xiuxiueigs i rialles

han sorprès la meva vida

corredisses al portal

mirades lluminoses

s'escolen per escletxes;

bandolers d'infantesa nua

ramassen veritats

i escorcollen vida

Aventurers d'un nou dia

MEETING POINT

En la cruïlla de blaus salobres

submergim el cor

En l'horitzó infinit

configurem els somnis

En les planes verdes

el temps ja no és temps
En les muntanyes

cada tombant és esperança

En la nit oberta

fem l'ullet als estels

i encetem el diàleg