XV Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

La Mostra Oberta de Poesia a Alcanar és una trobada poètica que acull diverses tendències poètiques al voltant del Dia Mundial de la Poesia

dimecres, 15 de gener del 2020

Anna Maria Ulldemolins Soldevila


ELS BOLETS

Ha plogut i el bosc rialler
apareix ben molsut
esperant la vida nova.

Els arbres, encara plens de fulla,
van canviant el to dels colors 
i alguns ocells fan la muda.

Els arbustos,  enjoiats amb baies
vermelles, negres i morades,
rodones o allargades,
s’inclinen, generosos, fent ofrena 
als qui les han de menjar.

Mentre, en el sotabosc,
les falgueres creixen exuberants
i els tous claps de les molses
fan de coixí a les fades i els nans.

De mica en mica, hi ha moviment,
delicades estructures
de mil colors i formes fines
apareixen en el sòl tímidament.
N’hi ha que sorgeixen segures 
i encuriosides pel què els envolta,
sense cap mena de temor,
al mig del verd surten de cop.
Altres, més vergonyoses,
vesteixen colors menys brillants
i així passen desapercebudes
en l’humit entorn boscà.
Allà on menys et pots pensar,
com un rei en el seu tron,
un bolet ben eixerit
apareix al recer d’un tronc.
De barret du un paraigua,
I és tan xiroi i presumit
que, tot i que li balla,
porta  un anell al mig del dit.
D’altres surten en ramats,
els agrada la companyia,
camagrocs de cara bruta
són flairosos i delicats.
Globulosa és la  mocosa,
pot ser negra, grisa o blanca,
amb la cara sempre humida,
li agrada anar ben perfumada.
Però el més preuat,
aquell pel que tothom sospira,
té la carn ferma i el color ataronjat 
i tot i no ser el més apreciat,
és el rovelló, el bolet més buscat.

Quan comença a fer fresca
a les nits i al de dia
i els bolets ja comencen a fer figa
apareixen els fredolics
que alegren la sortida
d’aquella amant de la natura
que el què li ofereix  aprofita
i en plega una bona cistelleta
que a casa porta molt agraïda.


                  L’ALBA

Les bromes omplen l’horitzó
formant  múltiple i  acolorida capa,
estrats d’immensa claror 
del llumener que tot ho destapa.   

El sol s’alça sobre els nostres caps
I, fent un bon badall,  es desperta 
mentre deixa enrere secretes  nits d’estiu 

amb la remor del món que  es desvetlla.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici