Tomàs Camacho Molina
En favor de la poesia
...que ningú s’ha ferit per no llegir.
Quico Pi de la Serra
No et prometo res
si llegeixes poesia.
La poesia, com la vida,
és un camí. La teua vida,
el teu camí.
De vegades, els versos
són un espill
en el qual et veus clarament.
Altres, els versos són foscos
i t’internen en un món
desconegut i plaent.
Hi ha poemes que t’esperen
a l’infinit de les pàgines.
Restaran allí si no hi arribes,
i no passarà res.
Hi ha versos divertits
que et faran riure.
Hi ha versos tristos
que et faran plorar.
Hi ha versos aguts
que et faran pensar.
Tots ells t’estan esperant
en íntims i ínfims racons
de les llibreries i les biblioteques.
Alguns versos tenen una melodia
dolça que et farà escoltar una cançó.
Versos que et faran sentir,
versos que et faran recordar.
Si t’agraden les històries,
històries et contaran.
Tot poema pot portar un relat.
Busca i el trobaràs.
Hi ha poesia culta,
hi ha poesia popular,
hi ha poesia seriorosa,
Hi ha poesia amb humor.
Busca-la i la trobaràs.
Si no la trobes, no et desesperes.
Si una cançó t’agrada i la recordes,
poesia has trobat.
La poesia t’habita
i encara no te n’has adonat.
Hi ha poemes que no són de paraules.
Hi ha poemes que són cantats.
enviat per Tomàs Camacho @ 22:04
3 comentaris:
La poesia t'habita / Hi ha poemes que no són `paraules.
Però aquestes paraules a mi m'han captivat.
Molt agraït!
Només hi ha que mirar-ho amb els ulls i el cor ben obert.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici