Antoni Casals i Pascual

Poemes de la lluna absent

1.

Aquesta Nit la lluna

no s’ha deixat encendre.

I els fanalers, tot d’una,

l’han volguda sorprendre.

Núvols enllà fugia, 

i el mar ho permetia.

Agermanant petxines,

t’esperava a la platja.

Tot bevent l’horabaixa,

la nit es descobria.

2.

Qui és que ha amagat la lluna, qui, jugant, l’ha perduda?

L’he buscada als calaixos on hi amago els poemes 

que no vull que llegeixis.

On hi oculto les restes del seny que vaig perdent 

a mesura que el temps se m’implanta als silencis 

que he guanyat contemplant-la.

Qui s’ha jugat la lluna?

Qui, jugant, l’ha perduda?

3.

Nit sense lluna.

Pot ser la cara oculta

la que es dibuixa?