Maria José Franquet Álvarez
Fusió
Escarves
amb dits de pluja
el ventre fosc de les paraules.
Has intuït
el seu cos fràgil
quan dansen, lliures.
Saps que, en seguir-les,
et disoldràs
en el corrent dels versos.
Moment
"Laberint" dius
quan ara et perds
en un camí
que no és camí.
Et desarreles
i plantes arbres
a cada pas.
Nou alfabet
que escriu la molsa
sota els teus peus.
Només et guia
el gos del temps.
"Moment perdut"
entens que et diu.
Petja
S'arrapa l'heura fosca
dels ulls a l'esquelet
que aguanta les paraules.
L'eco proper i llunyà
vol expandir el so antic
que incessant brolla.
Potser podràs,
a cegues, resseguir
els camins vells
quan l'olor intensa
del timó et guia.
Tastar amb fruïció
l'amargor dolça de l'estiu
que està a punt d'acabar.
I fer lliscar la pena
pel mur encrostonat
dels dies que ja ploren.
Si ho pots dir
enviat per Tomàs Camacho @ 20:33
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici