Montse Pallarés
ENYORANÇA
Aquesta nit, ha segut d'enyorança tendra
i d'un color de mar bonic,
melangia de versos sense paraules
buscant refugi al teu pit.
Trobant entre les arrugues discretes
somnis d'infinit,
del que mai em vull separar
on sempre, t'aniré a buscar.
Una guspira dolça
s'ha fet ama de mi,
i un llampec blanc
de puntilles i cotó, m'ha estremit.
I que ens trobarem,
allà on el sol acaricia la mar blava,
el somni m'ha dit.
Poder em vestiré de lluna plena
i despertaré abans del matí,
el mar riurà amb somriures platejats
quan sortirà de la nit.
Una petxina amb la seva música m'esperava,
i un bonic cant em volia oferir,
que deia que el que vius amb el cor,
no tindrà mai oblit.
Nadal 2020
enviat per Tomàs Camacho @ 13:10
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici