Anna Maria Ulldemolins Soldevila

ELS COLORS DEL MEU JARDÍ

Ahir va ploure

i l’aigua estival

va netejar de pols

i impureses l’espai.

L’atmosfera neta

deixa pas a un sol

que de tan fort

colpeja la vista.

El jardí, amarat de llum,

mostra una paleta de colors que exaltats, enlluernen.

Els verds no tenen matisos,

els grocs atordeixen,

els rosa es fan fonedissos,

els vermells cremen.

Cal aclucar els ulls

per mirar de veure-hi,

fugir cap a l’ombra

i esperar la posta.

És llavors, quan el sol fugisser

s’esmuny rere la muntanya

que els tons apareixen. 

Tot té un altre aire

tot revela el seu caire. 

Els ulls s’obren 

i veiem un univers

on els verds es mostren

olives, jades i maragdes 

on els blaus són ultramars,

turqueses i cobalts.

Apareixen els vermells

vestits d’escarlata, 

carmesí i cardenals. 

Els grocs esclaten en ors

llimes i ambres

i així tots plegats, 

fent mil combinacions

i ben relligats

inunden la vista

i ens conviden 

a la festa més bonica 

on la Natura es mostra

en tot l’esplendor 

i on podem veure, 

sens dubte i ben clara, 

la mà del Creador.

SOMNIS

En aquesta ciutat

—la de les meravelles—

vestida de nit,

despullada de dia,

il·luminada d'estrelles,

pàtria de la llum

en el temps i la llunyania.

És el lloc on tothom

albira la fantasia

que hi trobarà els seus somnis. 

El valor del talent,

la llibertat de la gent,

que la màgia és possible,

que l'amor hi és present

escapant dels malsons

que malmeten la vida, 

que encadenen la ment.