Dolors Fibla Matamoros

 

Foto: Llorens Marín Rosales

EL MEU ÀNGEL

Va ser aquell matí, maleïda hora!! Mirant-me, agafades de la mà, els àngels et cridaven, per empendre el  vol, poc a poc, em vas deixar. Qui pugués tornar-te a tindre, per a poder-te abraçar, sentir-te al meu costat, no et deixaria anar.

Ens agradava estar juntes. El dia a dia t’anava contant. Tu, em donaves consells que, amb el temps, he anat recordant. Sabries del meu germà, de la família que té. I jo, al costat de l’home que estimo, que m’ha donat tranquilitat, i el regal més bonic del món: La nostra filla. També et parlaria dels teus tres preciosos nets que, en cadascun d’ells, hi ha gestos que em fan recordar-te. Sentiríem cançons de la ràdio, cantant i rient, com ens agradava fer. Aniríem de viatge, t’agradava viatjar. I et llegiria uns escrits dictats amb els batecs del meu cor mentre et noto al costat. Cada dia t’enyoro més, infinit és el que sento… Fins a la fi t’estimaré!

 

Foto: Llorens Marín Rosales

BRODANT SENTIMENTS

Fico fil a l’agulla, per anar cosint els meus sentirs.

Començo embastant un temps que m’és difícil de recordar.

Amb fils de colors, repuntaré alegries, creuant camins amb albades i postes de sol seguides.

Un seguit de sensacions que, mentre vaig vivint històries,

m’omplen d’il·lusions, fent punts amb cadena,

de tot el que em fa sentir bé.

Per a no haver de deixar l’agulla… cosint el camí següent.