Llorens Marín Rosales

Foto: Llorens Marín Rosales

MARINER D’ESPERANCES

«La mançana» lloc d’on he sortit

però mai he marxat, de saber d’on vinc

de qui soc (d’on he nascut).

De sobte, ressona dins de mi la sensació

d’estar, de nou, damunt la fusta marinera,

allà dins, a alta mar.

Navego sense adonar-me’n que, el meu timó

és un somni ple de desitjos, un,

el ser recordat.

Jo, no soc poeta, tan sols escric amb imatges

la bellesa dels moments.

Jo, no soc escriptor, solament fotografio

paraules, frases dictades per un cor

xop d’emotivitat. No soc fotògraf, gravo instants en lletres.

Un rumb proa a la nostàlgia

del que vaig ser,

evoco cada travessia recorreguda,

onades esquitxades, nits d’un dia de durada,

la salabror dolça de sentir-se pletòric

de l’haver pogut.

Bé sigue en barca, solcant aigües

entre hams i palangres,

o amb una pilota defensant «la blava»

amb un 5 tatuat; càmera en mà, retratant

moments icònics, llapis als dits vulguent crear bellesa.

Futbolista d’anhels, entrenador d'il·lusions

pescador de retrats, tripulant de les lletres, patró de

sentiments, palangrer dels miratges,

la vista... ataüllant l’infinit horitzó,

que el bon vent atabale la mar i em banye

d'estimar la meua dona, ma filla, viure.

Seguim seguint.

Foto: Llorens Marín Rosales

ALBADES DE NIT 

 

Surt el sol, esquitxant de foc 

l’esquena de la mar. 

Ella, melosa, abraça les confidències 

de la meua existència, lluny seu. 

Endevina les ullades dels meus peus 

damunt l’arena, la beso amb la mirada. 

Veure matinar les nits, 

copsar com s’adormen els dies, 

que romangue l’ocre d’alba 

dins de la llum que la foscor 

no m’ofereix, i poguer eixugar 

els plors d’aigua salada 

que degotegen sentiments, 

ha segut un seguir bategant. 

Ens hem distanciat, però mai t’he oblidat. 

M’encisa veure-la pintada de blau or, 

encara que incolora sigue, l’acolorixen 

les seues entranyes, m’enamora 

tant, que és la màrfega dels meus somnis. 

Seguirem estant, estem seguint 

per mantindre, igual ella que jo, 

un interior ple de vida. 

Inajornable es fa viure, però 

corre més pressa el com.