Albert Alarcón Fibla

SOCRÀTICS 

Savis illetrats,

Ignorats,

deixats al calaix de l’oblit

del poble on visc.

Sí, ara no dic “lo meu”

perquè meu no és

i me pregunto 

si jo soc d’ell.

Jo vull formar part d’un poble

que recorda al margenador,

savis en l’art de la pedra seca,

com narra la seua esquena encorbada.

Jo vull formar part d’un poble,

que admira al pescador dels prats,

que va nàixer als marjals

i sabia llegir el temps i la mar.

Jo vull formar part d’un poble,

que posa com a exemple al seu pagès,

capaç d’ esculpir verdures i tarongers

i fer or líquid a bancals sense terra.

Homes i dones,

que, sense anar a l’escola,

eren mestres de la vida,

Dones i homes, 

alguns sense saber llegir ni escriure

tenien la saviesa adquirida.

Com aquell Sòcrates,

savi entre els savis,

Pare de la filosofia

que cap llibre va llegar,

i sense saber llegir ni escriure

Segueix sent admirat i recordat.

Això demano al poble on visc,

perquè vull ser d’este poble,

un poble que torne als orígens,

Admirant lo simple, que no és lo fàcil,

i que recorde els seus fills 

no per lo que tenen sinó per ser-ho.

He tingut l’honor de conèixer dones i hòmens

fills d’este poble, savis sense diploma,

filòsofs sense càtedra,

artistes sense obra,

Traductors dels núvols sense saber idiomes,

Que parlaven amb la mar i amb la terra

i que escoltaven als arbres aplaudir-los

mentre lluitaven per alimentar al poble.

El seu saber no ha deixat llibres,

Però sí lliçons:

Que ha de valdre el mateix

que el dolor de la mare d’un patrici 

que el de la mare d’un esclau;

que val el mateix el poderós

que el treballador;

que no hi hagi més color entre el poble

Que els colors que el camp i la mar ens donen.

Que feliç seria podent dir:

És lo meu poble,

perquè al meu poble val tant l’agranador

com el retó

i s’escolta tant al tiet del prat, 

que crea a la terra menys fèrtil vida, 

com al doctor, 

que coneix els sabers del món.

Desitjo poder dir:

Soc tant d’este poble com ell de mi, 

l’estimo i m’estima,

i estimo tots els éssers que a ell habiten.

Quan tot això passe, diré:

És lo meu poble.