Mercè Baena Cabrera

     

Llorens Marín Rosales

REMEMORANT LA MAR

De rosa i silenci es vesteix el cel

quan el sol es pon darrere l’horitzó.

Les aigües calmes es tenyeixen de llum, l’abracen,

com si la volguessin retenir per sempre.

Recordo les hores viscudes aquí, vora mar,

on el vent portava perfums salats

i el sol acariciava  la meva pell

amb la tendresa dels dits d’un infant,

caminant, pausada i serena,

descalça sobre la humida sorra,

amb passes fermes,

dibuixant petjades que la mar, 

entremaliada, sempre esborrava.

Avui contemplo de nou la mar,

la mar fidel que mai no em falla, 

la mar que em torna records íntimament guardats,

la mar que em fa reviure històries passades.

I mentre el dia lentament s’apaga

sé que tot allò estimat persisteix

talment com la posta de sol

que mai no oblida la seva mar.

Llorens Marín Rosales

TARDOR DE LA VIDA

Arribant a la tardor de la vida

tornen els records viscuts:

moments d’intensa alegria,

passió sense mesura,

sentiments a flor de pell, 

el desig urgent de menjar-te el món.

Passen els dies

amb la impressió de no haver fet prou, 

de no haver tocat tots els somnis.

La rutina, discreta i constant,

s’apodera de la teva joventut.

Les obligacions, volgudament escollides 

et releguen al darrer esglaó, 

i hi ets feliç,

perquè aquell espai és un espai d’amor.

Veus créixer la vida 

que havies portat dins teu, 

aquell bebè que s’arrapava al teu pit,

va creixent i, cada dia que passa,

el mires amb orgull i felicitat,

el veus feliç, segur, 

ara ja, vivint la seva vida.

La vida és un seguit de punts i a part.

Ara, en aquesta estació melangiosa i càlida,

les presses esdevenen pausa,

valores aquelles petites coses 

i les gaudeixes com un regal inesperat.

Neixen noves il·lusions,

noves esperances,

retrobes camins perduts,

desitjos que de nou s’encenen.

Emocions que creies mortes

desperten de nou,

però ara amb calma,

les assaboreixes lentament

com qui vol detectar 

totes les aromes d’un vi antic.