Josep Lleixà Fernández

 

D’ON VINC QUI SOC ON VAIG 

Passat, present futur

Si has de guardar els records en cistella de vímets no ho facis

el record s'esmuny 

en cistells segurs però poc trenats

amb petis forats 

on poden entra l'aigua i el vent 

I fugir tot el que no tinguis lligat i vent lligat

 al cistell i a la teva ment. 

Guarda’ls amb cabàs o sarrió fets amb 

llata de pauma de margalló.

Ajuntats amb cordells 

trenats un a un amb experiència

Com els artesans no tan antics 

Que ho han fet amb molta paciència

D'on vinc qui soc on vaig 

Passat, present futur

Tant m'he engrescat

que he perdut el fil de l'argument

Ah! Si de menut havia fet cordells

Ja podeu esbrinar d'on vinc

Entre l'edat i la Filosofia i el records del cabàs

Intento assabentar-me de qui soc i on vaig

Sense ser poeta la poesia esclata

gràcies als records.

Per suposat de Mas de Barberans, 

on les escales pugen al cel.....

QUAN NO FA VENT

Fred, pluja i fort vent

Que rebutja el fum del fumeral

del foc a terra fet amb branques i troncs d'olivera

que volia fugir de les flames i el caliu

sense temor de la foscor de la turmenta 

però el vent de dalt, potser s'ha equivocat 

Doncs o pus no ha valorat

que la cassola de fang, 

ja està calenta. 

Avui per sopar, 

col i pataca i un tros de cansalada fregida.

El porro de vi preparat, 

vi de la pròpia collita

de la  vinya de les "clotades" 

Raïms de raïm de tot color 

amb peus bruts, si si trepitjats

A casa per no gastar 

tot és bo i s'aprofita. 

Del rebuf del fumeral

tots estàvem plorant

potser no tant pel fum, 

o perquè ja teníem  molta gana, fam.

El vent es va amainant

Records de vida 

que tots no son certs

més d'un havent-lo desitjat

no ha sigut viscut amb plenitud, 

tot i havent-ho volgut. 

Els somnis m'han ajudat

a incorporar-los amb enganys,

a les vivències que dic son meves, 

que certes o com de fum, 

jo també m'he cregut. 

És cert que vaig néixer en un poble menut.

I els records dels olors de farigola o romer

no son somnis  han sigut realitat

Com haver escoltat precioses melodies 

quan el vent enfurismat

aixecava les teules de les teulades

com peces d’un orgue gegant. 

Sí que han sigut somnis,

de realitats. 

O la plana d'oliveres que canviaven de color. 

ara verdes o d'argent 

segons les bufades del vent . 

Molts records, molts somnis

quasi tots plaents

Com els olors, les melodies i els colors 

gràcies al vent.