Ramon Adell Chillida

Vaig a contar una història

de les moltes que he passat, 

jo vaig conèixer el poeta

Trinitari Fabregat.

Quan ningú escrivia en català,

vas escriure els primers llibres,

jo vaig assistir a la presentació

del teu Recull de poesies. 

En arribar la democràcia, 

el poble ja et coneixia una miqueta

i essent jo regidor, el teu nom

es va posar a la Biblioteca. 

Maleïda Guerra Civil, 

a l'exili hauries d'anar-te'n,

i el teu germà Pepet,

el portarien a Buchenwald. 

Gran persona i bon amic

que jo mai podré oblidar,

les històries que contava

que ell va haver de passar. 

Tu tindries més sort

dels germans Fabregat, 

ens vas escriure la història 

dels nostres Jardins ignorats. 

Un orgull dels canareus 

que tu ens vas saber explicar, 

jardins de prats bonics, 

els vas escriure en català. 

Del riu Sénia a la Selleta, 

del Marjal al Montsià 

al camp no hi havia cap herba, 

els pagesos sabien cultivar. 

Trinitari, ara tenim més cultura, 

i la teua biblioteca, 

els jardins que tu adoraves,

abandonats i plens d'herba. 

Als jardins canviaries el títol 

perquè estan bruts i mal cuidats

El títol hauria de ser

Jardins Abandonats. 

Què ens passa als canareus

ara que podem llegir més, 

això de cuidar els jardins

només ho pot fer el pagès? 

Tots volem que els fills estudien, 

però els hem d'ensenyar

que, si no cuidem els jardins,

el poble aviat desapareixerà. 

Els pagesos es fan grans, 

van perdent les il·lusions 

qui ha de cuidar els jardins

són les noves generacions. 

Fent servir la intel·ligència 

ho tindríem solucionat

i al poble no es veuria

cap jardí abandonat. 

Màquines de tot tipus,

la intel·ligència artificial,

si no cuidem els jardins

és perquè alguna malament es fa. 

Trinitari, sé què ens diries: 

Per què volem biblioteca 

si no cuidem els jardins

que és la nostra riquesa? 

I com tenim biblioteca 

hauríem de llegir més, 

hi ha llibres que ens expliquen

que als jardins no els passe res. 

Hem d'aprendre que tots tenim

una virtud que es diu consciència, 

respectar el què tenim

és la mare de la ciència. 

Encara podem ser-hi a temps, 

si cuidem els nostres jardins 

és la nostra vida, la terra, 

que al cor, la portem dins.