XVII Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

La Mostra Oberta de Poesia a Alcanar és una trobada poètica que acull diverses tendències poètiques al voltant del Dia Mundial de la Poesia

dilluns, 16 de febrer del 2026

Emili Gil

 



EL VERD DELS TEUS ULLS


El verd dels teus ulls, on l’infinit s’encén,

és una font secreta on l’ànima s’hi abeura,

bressol diví sota l’ombra lleu de l’heura

llindar d’un món que sols amb tu s’entén.


En el verd dels teus ulls la vida és eterna,

un astre ocult que l’esperit revela,

on el temps s’atura, i l’ànima s’eleva

cap a una llum més pura i materna.


Quan miro el verd dels teus ulls, mar de claror,

hi sento l’alè immemorial de la natura,

un cant melós on el cor s’atura, i jura

que en tu comença i s’acompleix l’amor.


No hi ha misteri més alt ni més sincer

que el tremolor sagrat de la mirada;

l’absenta hi parla amb veu de foc i vent.


Oh ulls verdíssims, temple del meu ésser,

sou la bona pregària enlluernada,

l’horitzó que em fa eternament vivent.


DE LA LLIBERTAT


No hi ha cap murada per al bram del pensament,

ni cap dogma que empresoni la consciència;

qui cerca l’amor, venç l’atroç violència

i fa del cor un temple ben pur i transparent.


Les lleis imposen ombres, mentides i silenci,

els poders exigeixen una servitud constant;

però l’ànima lliure és un diamant

que trenca el jou i fa que el verí del poder no venci.


Escollir és viure: és batec cabdal,

és camí net, és veu que s’alça clara,

és rebel·lia contra l’antic feudal.


Cap creu ni espasa l’esperit no para:

la llibertat, com l’aire casual o causal,

atorga la força que tot ho aclapara.


L’UNICORN BLAU DE LA TINENÇA


Pel Portell de l’Infern baixa amb pas lleuger,

travessa el barranc de la Pobla amb alegria,

entre teixos vells que el miren de reüll, primer,

i boixos grèvols que li fan ombra a migdia.


Galopa fins a l’embassament del riu Sénia,

on beu aigua freda sota un formós pi rojal,

i salta pels rocams, fugint de tota pandèmia,

veloç cap al Catinell, amb pas triomfal.


Perfuma l’aire amb timonet i romaní,

espanta perdius a la Cova dels Rossegadors,

i a la Pena de Bel hi puja, fent camí,


per a explicar-nos històries de mil colors.

Així el cel, encisat, pinta als núvols el destí

de l’Unicorn Blau de la Tinença, eixam de flors.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici