Marta Giné Janer

 

LA MUSIQUE SOUVENT ME PREND COMME UNE MER!*

Segona meitat del segle XX, en un lloc indiferent d’Europa

A l’estiu, prop de l’aigua, 

amb l’escalfor del sol a les mans,

ocells canten, lluny de la por,

auguris ferms i favorables: 

Nel blu di pinto di blu,

Only you...

Sapore di sale,

The river... 

Les melodies fan somniar

un futur d’estels propers 

i d’altes branques,

les que reben més llum, 

les que miren l’infinit 

buscant les lloances del vent.

* Vers de Charles Baudelaire.

 

 

Segona meitat del segle XX, en un lloc indiferent d’Europa

Avui és gran: 

els somnis jeuen davant d’ella, 

en rangs nombrosos, 

com a trofeus perduts. 

Quan l’atzar torna a cantar

aquelles màgiques tonades,

lloses li cau al damunt. 

Jou pesant d’un destí 

d’on l’esperança ha fugit: 

Nel blu di pinto di blu,

Only you...

Sapore di sale,

The river... 

La vida només li ha donat 

veus remogudes i mots abruptes. 

Tristesa immensa, glaçadora,

plana damunt seu: 

el fracàs roent, li crema el cor.

Gemega l’arbre ferit pel rabent garbí, 

pel xàfec furient, vessant per tots costats...

─Rígida com un crit, una música ve de molt lluny,

en la nit, fins a la meva vida...*

*Versos de Màrius Torres.