Marta Giné Janer

 

LA MUSIQUE SOUVENT ME PREND COMME UNE MER!*

Segona meitat del segle XX, en una platja del sud d’Europa

A l’estiu, prop de l’aigua,

amb l’escalfor del sol a les mans,

ocells canten, lluny de la por,

auguris ferms i favorables:

Nel blu di pinto di blu,

Only you...

Sapore di sale,

The river...

Les melodies fan somniar

un futur d’estels propers

i d’altes branques,

les que reben més llum,

les que miren l’infinit

buscant les lloances del vent.

Primera meitat del segle XXI, en una platja del sud d’Europa

Avui és gran:

els somnis jeuen davant d’ella,

en rangs nombrosos,

com a trofeus perduts.

Quan l’atzar torna a cantar

aquelles màgiques tonades,

lloses li cauen al damunt.

Jou pesant d’un destí

d’on l’esperança ha fugit:

Nel blu di pinto di blu,

Only you...

Sapore di sale,

The river...

La vida només li ha donat

veus remogudes i mots abruptes.

Tristesa immensa, glaçadora,

plana damunt seu:

el fracàs roent, li crema el cor.

Gemega l’arbre ferit pel rabent garbí,

pel xàfec furient, vessant per tots costats...

─Rígida com un crit, una música ve de

            molt lluny,

en la nit, fins a la meva vida...**

* Vers de Charles Baudelaire.

**Versos de Màrius Torres.