Baltasar Casanova Giner

 

La Morra

A les nits humides de l’estiu

D’estopenca estovor d’arrossal

Sonava a la taberna

Sonava per tot lo carrer

Un rascar de guitarra

Amb el contrapunt

Dels números de la morra

I el colpejar dels gots de vi

7!, 6!, 9!, 2!…  22!!!

Xeic, sempre igual

Lo vint-i-dos no val.

A la fresca de la nit

Vora la taberna hi ha un carro

Lo matxo pacient

Rosega un bos de garrofes

Quatre bombetes elementals

Fan grisa la foscor

I confonen les ombres 

De la nit

A la taberna sona la morra

I la guitarra

I el colpejar dels gots de vi

Del cap del carrer arriba

Un plany llarg i agut

Lo matxo rosega les garrofes

Indiferent

I canten a la morra 7!, 6!, 9!, 2!… 

I un 22 que no val.

De ciutat havia de ser.

Passejava amb un barret dit panamá

Dels que fan a l’Equador

Un homínid de ciutat

Quan va vore baix d’un rafal

Una gran penjada de tomates

Son seves?, preguntà

La dona tota de negre ella

Li contestà

Que no veu que són tomates?!

La pluja

Que no sap ploure la pluja?

Potser és que no vol

O que li agrada inundar

Carrers i places

Perquè  només se vol queixar.

Lo nou ric

Milionari en poc temps

Presumia de sa casa

Un palau

L’habitació i tot ensenyava

Però l’asmari

Sempre tancat amb pany i clau

I forrellat.