XIII Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

La Mostra Oberta de Poesia a Alcanar és una trobada poètica que acull diverses tendències poètiques al voltant del Dia Mundial de la Poesia

dimecres, 5 de gener de 2022

Jordi Sancho Parra

 


NEA PÒLEIS



Com n’és, de plaenter, recórrer estes ribes


de la mar, tan plana, amb la calma solcada


en ses aigües, i essent d’albí, encar més blava


estant de taques i escatxills, esmaltada,


i de paratges i fondes radiants, saturada.


Davant mons ulls es despleguen, com ventall


d’acolorit, formós gresol, un empiri de clarors,


il·lusió d’amor, estímul de vívid corall


que s’engalana i dona vida, que traspua olors.


I surt d’aquí i d’allà, un formigueig irreductible


que, assedegat, dels pits del pèlag mama,


i escorat cap a ponent, vincla el cos, indefectible,


als ulls d’Hèlios, com una abella que eixama.


I trescant, amb abjecta frisança, estes crestes


de daurats tenyint la mar, i de balls baix l’enramada,


s’alça als vents, engrupit, picant sons tucs purificats


el sant Vèneris, amb sa crin platejada.


I les restes òssies d’una antiga urbs, que afamada


recorria viaranys de llorer, victòria de l’antiguitat,


albirant des del golf, on les aigües bressen la vida


de la Partènope, formosa varada, formant civilitat.


I què dir de ton tortuós, per Juventa alletada


que s’empina fins a la verdor superba, fins a l’extremesa


més pronunciada, i on la més bonica besllum vidrada


topa amb palaus reials i antics baluards, i es torna 


ventada, que es revé, lívida, alhora deler i recança.



Res més bell, enfront mons ulls, que veure este paisatge


i podent-lo gaudir, se’m clou, maleït, davant,


esperant ruixims, caient-hi aiguatge


o desperts, veient sortir el sol a llevant.



Nàpols, Sant Antoni del 2019




Arjé, arjé,


verde entre soleares,


verde de mi verdez.


Oigo éidolas que dicen:


cuida los campos que yo amé.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici