Josepa Ribera Vallès

Marit

Com erets? On ets?

Et parlo, al sofà, i em respon el silenci.

Et penso, al llit, i no sento els teus roncs.

Pensàvem com seria. A vegades.

Ens dèiem entre rialles,

El que trobaríem a faltar l’un de l’altre...

Quan em molestava el teu cigar a la dutxa.

Quan et molestava espessigant del teu plat,

al restaurant.

Quan li vas regalar la rosa...

i a mi, també, una, de segon plat.

Quan creies que, per davant teu,

sempre hi eren les altres companyies,

dels viatges.

Quan volies dinar a la una. 

I dinàvem a les tres.

Quan volies endreçar la casa,

I jo portava més coses.

Quan vam assumir que teníem 3 fills i 4 nets.

I les seves parelles. I 2 germanes i un cunyat. 

I 6 nebots. Tots i totes, en línia directa.

Dies d’hospital que vam compartir fent bromes,

impensables de ser. Bromes, de comiat.

Els teus ulls baixos i clucs.

Preocupacions del transcendent, dels últims dies.

A les últimes hores...

respiraves i ja no hi eres.

Jo hi sóc i et sento. Em vetlles.

Amic-poeta, poeta/amic

Records d’en Pau.

El 1r contacte fou telefònic,

per recitar a Montblanc,

prèvia la teva amable descripció

del lloc i on trobar-nos.

Trobada elaborada. Molta poesia.

Estiu. Molta colla, moltes hores.

Comunicatiu, expressiu, sincer.

Veu amable, respectuosa, assenyada.

Pau. 

Receptiu, col·loquial, cordial, 

franc, atent, conciliador, pendent.

Coneixences noves. Que arrelen.

Poesia de formes diverses.

I amistat, passeig, rialles.

I nous moments de poesia,

més plaer de retrobar-nos.

Més ganes. Més intensitat. 

Més alegria.

I te’n vas. Però et quedes...

Entre tots els records.

Aquells que ja mai ens abandonen!

https://youtu.be/bj-y8WSKoPM

Vivències

Vaig a estones.

A moments.

A pensaments.

Molta feina.

Paperassa,

Ordenar, endreçar.

Recordar i oblidar.

Tot difícil.

Passar full...

Nota:

Tenia previst incloure uns altres poemes per la XIII Mostra Oberta de Poesia a Alcanar d’aquest any, però…, en poc temps, el meu company de vida, Estanislau, que alguns vàreu conèixer, ens ha deixat. El 19 de novembre de 2021, amb 73 anys.

Alcanar va ser a l’últim lloc on em va portar a recitar poesia, i ja amb 2 bastons i dificultats per moure’s. Això el va fer morir després de trobar-li metàstasi òssia a les cames i que se l hi anava enfilant per la resta del cos.

I, quasi un mes després, és en Pau Civit Poblet, qui el segueix, afectat del mateix mal amb diferent simptomatologia i en diferent lloc també, al cos. 5 de desembre de 2021, amb 70 anys.

És per ells dos, que he fet els poemes. Avui, que espero que ells s’hagin trobat, saludat, abraçat, hagin fet broma i m’estiguin (ens estiguin) mirant, des d’aquest lloc etern, en què totes i tots ens l’estem fent a mida, per tenir-lo (tenir-los) en els nostres records i pensaments més preuats. T’estimo!... Us estimo!!