Anna Maria Ulldemolins Soldevila

El Bosc

El bosc és un indret on tot és possible

on, per tot, la vida s'obre camí.

És un lloc d'acolliment i refugi,

allà on tothom pot fer-hi el seu niu.

El vent xiula amb música eterna

de frec de branques i fulles, el cruixir,

mentre els ocells i els insectes

amb refilets i brunzits fets una follia

creen una orquestra sempre viva

plena de sons impossibles de distingir.

El terra s'omple de branques,

fulles i fruits que encatifen el sòl

i com un fet màgic, si plou,

apareix l'aigua, que és font de vida,

i surten els líquens, les molses i els fongs.

Tot és harmònic, tot té un sentit,

res es perd, en la boscúria

tot es regenera i es neteja, tot té un camí.

Conservar la vida

és la principal feina de la naturalesa

i, a fe de Déu, que ho sap aconseguir.

EL BES DE L'AIGUA

En un bes dolç i furtiu

el mar s'abraça a la platja

que s'omple de nit.

L'aigua sembla talment

una vànova  adamascada

que cobreix, gemada,

el més ample dels llits.

Tàlem on jauen, sense voler-ho,

milers de vides i somnis

que hi troben l'eterna nit

en la fugida amarga

dels qui, desafavorits,

de casa seva han marxat

a la recerca del seu destí.