Tomàs Camacho Molina
A Lo Taller, Mercat d’Art Solidari. La pintura que està sobre mi és el resultat d’una performance realitzada per Maria Rosa (MR) i Carla el 2024 en el context del Mercat.
A la dreta, Paul Martin i Montse Artigas
MR & Carla
"No només s'ha de pintar la primavera”
Primer:
Un impuls, ingenu i creador,
com el traç innocent del primer artista.
Després:
Una dansa circular,
partitura d’un món trencat.
Potser dibuixant la guerra,
com Maiakovski, en un crit esberlat.
I, per acabar:
L’atzagaiada que colpeja,
cobrint de foscor la llum primera.
El deliri de la destrucció,
on tot es confon,
on llegim la fi com un nou començament.
Però si grates les capes més fosques,
allà on la ferida es fa profunda,
tornes a trobar la innocència:
petita, resistent, amagada.
Després de la guerra,
sempre arriba la pau...
Aleshores,
per què començar una guerra?
enviat per Tomàs Camacho @ 8:43
2 comentaris:
això, perquè? Quantes capes caldria treure a la humanitat per a ser humans?
Pregunta eterna. L'espècie himana va néixer defectuosa i no hem trobat la fòrmula per amansir l'ego i les ànsies de poder. Jo receptaria més poesia i menys feligresia...no sé si s'entén? Bon poema, Tomàs.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici