Carles Jardí Pinyol

 

ON MOREN LES HORES

No sé si m’ha enxampat Novembre

o són les passes qui l’han atrapat,

però tornem a coincidir.

Com amb les terrasses tancades dels bars,

els primers anoracs i la roba d’abric.

El groc de les fulles pinta el terra

del mateix tint que la llum que es perd.

El mateix color amb el que moren les hores

i convida a fer curtes les passes

i lenta la vesprada.

I arribaran les boires i el fred

que ens faran confondre l’hora,

que ens faran tancar a casa

per veure, un any més,

com la llarga nit ens torna a abraçar.

Perquè la foscor ens mostra els somnis

que són les provisions de la vida,

per mantenir-la amb ganes d’abraçades,

de seguir agafant-nos les mans

com aquells enamorats.