Baltasar Casanova Giner

ALS VERDS CAMPS DE L’EDÈN

There’s peace in the green fields of Eden. 

Eugene O’Neill

1

no existies

no havies existit mai

fins que aquell vent tardoral 

em portà un nom

com una ofrena 

el teu nom

i ja existires per sempre.

2

asseguda damunt meu

sents

com l’arena del rellotge de la meua vida

s’esmuny

dintre el teu cos i ascendeix

ingràvida

violant  totes les lleis físiques

per emplenar el teu espai

i l’aroma del teu mar

impregna

cada gra d’arena del meu vell rellotge 

infinitament invertit

rep i dona

amb el ritme 

dels moments trobats

quan els temps incerts

esdevingueren

l’únic espai

l’única cadència

3

t’encerclo entre els meus  braços

amb calma mediterrània

em deixo anar entre les teues cames

roda l’ona

crestall d’escumes que remou les aigües.

solca la rella el solc

en el teu mar de veles farcides d’aire

papallones de sucre.

4

com em plau

encauar-me

entre les teues cames

passions humides

rojos de foc

carns enceses

el teu goig

com un imant

em  lliga la mirada

com em plau

sensible i delicada

ingravidesa sensual de papallona

fugaç

subtil