Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 26 de desembre de 2009

Cèlia Marcos

GOTES DE SORRA
Gotes de sorra
m'esvaloten els cabells
i els dits de plata
m'hi deixen una estela persistent.


MONS DE MELANGIA

Si plou renaixeré sota la lluna,
escamparé mons de melangia
fins que la puguis trobar,
travessaran camins de pedres,
rius presoners de marges,
felicitats subtilment trenades
en racons arrecerats.

PICARDIA

Quan la incertesa
niua dins l'ànima
i el caos
arrela dins la ment
rosega la pols
rovella l'ombra
fon el cel
enfosqueix les branques
crema la falç
i ofega la pell,
tu em mostres
l'aigua solitària
la duna adormida
la flor amoixada
l'escuma impenetrable
la capçada estàtica
el vespre explícit
l'eclipsi esmolat
i el desordre
arrela dins la pols
rosega l'ombra
rovella el cel
fon les branques
enfosqueix la falç
crema la pell
i ofega la ment,

tu m'ensenyes
l'aigua adormida
la duna amoixada
la flor impenetrable
l'escuma estàtica
la capçada explícita
el vespre esmolat
l'eclipsi solitari.

Llavors, només llavors,
em llagrimeja el cor
i comprenc la teva picardia.

LLUM DE PRIMAVERA
Quan els dies clouen els matins
vers els vespres
i les nits es filtren imperceptibles
fins que es fan eternes,
la teva veu xiuxiueja
com una corba endolcida
per les ones
d'una melodia greu i amant.
Ja no serem mai més
el que ara som.
Camí cap a l'aigua
s'enfosquirà el cel.
L'Univers haurà donat
infinites voltes sobre el seu eix.
Finalment veurem la llum
de primavera.






GRANS D'ARENA

Fina sorra de cristalls
trepitjats
pels passos decidits
del no pensament,
del buit,
del no existeixo,
dels ulls tancats.


Cèlia Marcos, ca la lluna 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada