Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 28 de desembre de 2010

Antoni Casals i Pascual

Des del balcó

Podem imaginar que aquesta mar
absent conté la boira i que hi ha un mar
perdut endins la boira. Resseguim
un horitzó des del balcó des d’on
tot ho mirem, prenent certa distància,
i acaronem en somnis, imprecises,
les línies que s’amaguen on comença
el foc. Ens hem buscat i hem obtingut
només el discutible
plaer de compartir la incoherència.

2 comentaris:

  1. Mireu quina bonica imatge per a il·lustrar este poema: http://www.obstinacions.blogspot.com/
    (Copieu l'enllaç i pegueu-lo al navegador)

    ResponElimina