Antoni Casals i Pascual
Des del balcó
Podem imaginar que aquesta mar
absent conté la boira i que hi ha un mar
perdut endins la boira. Resseguim
un horitzó des del balcó des d’on
tot ho mirem, prenent certa distància,
i acaronem en somnis, imprecises,
les línies que s’amaguen on comença
el foc. Ens hem buscat i hem obtingut
només el discutible
plaer de compartir la incoherència.
2 comentaris:
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mireu quina bonica imatge per a il·lustrar este poema: http://www.obstinacions.blogspot.com/
(Copieu l'enllaç i pegueu-lo al navegador)
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici