XII Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

dissabte, 31 de desembre de 2011

Antònia Renau Manén

La roba blanca

Quan endreço la roba blanca;

llençols, coixineres, i estovalles

penso en la mare.

Ella somreia i olorava

plegant peça a peça

la roba blanca.

A mi m’agraden

els llençols amb puntes de coixí,

les coixineres amb fistons de colors,

les estovalles amb brodats blancs,

de l’àvia Conxa.

Això sento, quan plego i endreço

peça a peça,

la meva roba blanca.

Setembre de 1979

TONA


Hores de mar


A les cinc de la tarda,
la mar s’ ha vestit
de potents blaus,
El cel, de pàl•lides transparències.

A les sis de la tarda,
la mar s’ agita.
El vent de ponent
Dóna entrada a cruixents onades

A les set de la tarda,
La mar s’ha vestit
de verds olives.
El cel, de grisos esventats
amb espurnes lluminoses.

A les vuit del capvespre,
La mar i el cel
es fonen a l’horitzó,
obrint la porta
a les nits d’insomni.

Octubre 2010

1 comentaris:

Blogger onatge ha dit...

Els records de la Mare ens acompanyen sempre. Formen part de tu. L'absència de la Mare sempre és penyora d'amor...

Des del far una abraçada.
onatge

15 de gener de 2012, a les 19:42  

Publica un comentari

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici