Francesc Arnau i Chinchilla
DELS POETES
Els uns mesuren núvols,
uns altres compten llamps,
i els més agosarats
s’enfronten amb els somnis
sense cap protecció,
ni escuts ni armadures...
Després estan els místics,
els purs i els realistes,
els onírics, els lúdics...
Però tots són poetes,
una raça que encara,
després d’alguns mil•lennis,
roman en actiu
fins els segles dels segles...
***
20/06/2012
NOVES LLUNES
M’invente noves llunes
de vidre i de paper
i algunes de vellut
que no viuen enlloc,
habiten els meus somnis,
repoblen els forats
de les neurones mortes,
quelcom les il•lumina
amb les iridescències
dels éssers abissals,
però has de capbussar-te
per desxifrar el missatge
i escriure el teu poema
al palimpsest de plàstic
i els budells de metall.
***
8 de febrer del 2012
IN ALBIS
La por al full en blanc,
reflexes de la ment,
que tots sentim després
dels dies sense escriure,
van corcant-me per dins
com els mobles antics,
i em sembla que el cervell
ja no és un gruyère,
ara s’ha convertit
en una immensa esponja
farcida de forats,
com un garbell dels mots
amb la mida ben curta
on tots ens capbussem…
***
19/06/2012
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici