Josepa Ribera Vallès

abecedari del no…

No tinguis pressa.

No t’abraonis. No t’angoixis. No ploris.

No demanis. Si pot ser, res.

No esperis. No desitgis. No enyoris.

No siguis així.

I com?

ara i sempre, poesia

La poesia pot néixer de mancances…

Afectives?, emocionals?, físiques?

Allò que no vols dir. Allò que no saps dir.

Poesia. Encoberta?,  descoberta?

La poesia són desitjos de coses petites,

d’afectes a retrobar, de mons millors.

De fer-ho bé. De passar-ho bé.

De donar-se bé. De sentir-se bé.

Poesia,

L’alè dels sentits. La força de la paraula.

Saber dir les coses.

La màgia de l’expressió sincera.

Poesia.

de peus a terra

El que em volta. Que és magnífic.

Cares, cossos, ulls, mans.

Robes, que tot ho poden disfressar o  tot ho embolcallen,

Expressions, desesperances, enyor. Pudors fàtues i demà.

És el miratge, del món que és ferm... i ple d’amenaces.

des de...1953 al 2013

Seixanta anys –serà–... que vaig aterrar a la vida,

–un dia de primavera–

que com a bateig inicial, el full de calendari deia cinc,

...i ja per sempre!

Als anys 50... de poc acabada una guerra,

en mans d’un dictador,

i perdudes les democràcies republicanes.

Forces opressores ens van ensenyar a callar...

i tenir por. Als grans, als poderosos, al pare.

Els avis vestien de negre,

pagerols d’empobrides terres,

amb compte de no pecar en cada cosa,

en cada vegada, cada gest,

en cada pensament.

Prohibit revolucionar-me i aprendre.

Prohibit ser diferent, desmarcant-se del ramat.

Prohibit ser català. Prohibit, saber més llengües.

Prohibit fer preguntes i buscar respostes.

Prohibits els països, altres...

Prohibit oblidar que està prohibit.

Com anem? Què ens espera? Serem a la fi, lliures?

emocions mortes

Em busco el cos i només i trobo una casa.

Panteixa, amb peus vacil·lants,

el camí que troba dibuixat.

Treballa d’incontinència coses...

que li donen fetes, organitzades i acabades.

Cap motiu de descoberta i de conquesta.

Pressió esmorteïda, ajornada.

Arrels que es podreixen, sense nodriment.

Jo sóc el cul de sac. Jo sóc el cul del món.

El món s’ensorra, i jo estic en l’equipatge.

gana, set, fred i son

Tens tot això a dins i a fora.

Fa un recorregut paral·lel a la por.

T’arrabassa el pensament.

Et tanca l’oïda i la vista.

Et fa fronteres al cap.

Si ho poguessis controlar.

–segurament–

mai mes hi tornaries...

l’ocasió

La pinten calba. Ara hi és. Ara no hi és.

Fent gestos impensables,

de ser raonable, o racional.

Estar al lloc inoportú.

Cara de pòquer, i anima de poeta.

Amb un somriure amable

i volent fugir d’aquest món.

L’ocasió la pinten calba.

O ara –segurament– o mai.

murga

Murga que dono. Murga que faig.

Murga viva.

Murga en moviment constant.

Murga, espero retrobar al camp de la justícia,

i en les paraules que a tu i a mi

ens faran esprémer i sobreviure.

onegen

Onegen les cortines, sensació de pau.

Recerca d’emocions.

Pensaments retroactius.

Records latents.

Recuperació de la memòria.

Ser jo, en mi mateixa.

Buscar el lloc on encabir-me.

Trobar futur en el demà.

receptari

Un receptari de vida

que jo mateixa transgrediré,

I que he transgredit –tantes vegades!–

s’abraona entre els meus camins.

I es fa salvatge, en les rebolcades.

som dues

En mi som dues persones.

La que cuina, menja i sobreviu.

La que menja de cap, i mai no en té prou.

Són camins que convergeixen.

Són desitjos que es busquen, i no sempre es troben.

Són restes de dona feliç, que en esguard… conservo.

Són pors que s’acumulen.

Sóc meva, i no sé fins a quin punt sóc teva.

Sóc feliç, quant gaudeixo del que tinc.

Sóc infeliç, quan necessito i tu no ho comprens.

Sóc un error, una equivocació.

Sóc avui i m’alimento…

de la força d’un aire sa, que no deixaré marcir-se.

Sóc pedra dura quan responc la teva trepitjada.

Sóc flaire que vol quedar.

Sóc ningú, amagada en el bosc d’altres.

Som dues i sóc una. Sóc jo i sóc l’altre.

Sóc enyor i espera, mentre busco l’abraçada sense recança.

t’estimo

Com?, quan?, de quina manera?

Que hi ha més enllà?, què tens a prop?

Què et demana el cos?

Què esperes?

Què esperes per dir-ho als quatre vents?

Com sents? Com vius?

Com em necessites? Com et necessito…?

gener-desembre/ 2013