Rafael Haro i Sancho
LA MORT DEL PARE
A Emilio Haro Aguirre
In Memoriam
Travessava l’hivern amb l’esperança
que el sol eixugaria de rosada
l’anvers i el revers de les tendres fulles
per on calmat respirava el pare.
Arribats al turó
on sant Jordi matà el drac,
morí entre els planys
dels qui l’estimaven.
Tota la riba va fer el silenci.
Mort era
el millor dels homes.
Travessava l'hivern
tement boires i gebrades,
premia fort el pas,
apressadament,
com si se li n’anés,
la vida.
Fred d'hivern,
color d’hivern,
marc blanquinós
que endevina udols de vent.
Travessava l'hivern
i el fred el travessava a ell.
Va morir-se panteixant,
ofegat, mancat d'oxigen,
la matinada mateixa,
que alliberava el sol,
l'estada de Persèfone
a l'Hades.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici