Gener Barjola
A l'horitzó només la boira neguiteja
La nit avança...
...impresa en grana el cel,
esquerpa l’ombra llampega.
Flames com onades
són els fanals que s’encenen.
esquerpa l’ombra llampega.
Flames com onades
són els fanals que s’encenen.
I a l'horitzó només la boira neguiteja.
Mai serem un plor
perquè som l’isarda ginesta,
el bru es farà foscor
en somni de l’asceta.
perquè som l’isarda ginesta,
el bru es farà foscor
en somni de l’asceta.
Podrà el mestral portar gelor,
que nosaltres serem calidesa.
Perquè els nostres sospirs són migjorn
en aquest temps de tempesta.
que nosaltres serem calidesa.
Perquè els nostres sospirs són migjorn
en aquest temps de tempesta.
I a l’horitzó només la boira neguiteja.
Nosaltres, daina en llibertat,
últim bri de saviesa.
Silencis d’un instant,
un esguard de tendresa.
últim bri de saviesa.
Silencis d’un instant,
un esguard de tendresa.
Som el llagut plany de la mar
que emanen les sirenes,
som principi i fi.
que emanen les sirenes,
som principi i fi.
Així que si l’horitzó és neguit
i la boira incertesa,
nosaltres sempre serem...
i la boira incertesa,
nosaltres sempre serem...
...paraules de poeta.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici