Glòria Fandos Gracia

ESCOLTA ELS BATECS DEL COR

Escolta els batecs d'aquesta terra,

terra de l'Ebre, catalana i estimada,

batecs d'aigua i de riu i de fruita dolça

que ensucra els llavis d'un poema.

Terres de vent de Dalt, acariciades de sol,

el Mont Caro, roques i pinedes dels Ports,

escolta-les, com versa i retrona el seu cor.

Escolta els seus batecs, com canten,

com dansen amb dolces melodies d'amor,

el cant a la vida, la cançó més bonica del món.

Escolta els batecs del cor, com la més bella música,

gronxa la sang en recórrer totes les venes del cos,

guanyant la cursa de viure, el més sublim esport.

Escolta els batecs del cor com un degoteig de pluja,

que fa somriure l'aire i apaivaga la set,

encén el sol i il·lumina el pensament.

Escolta els batecs del cor, sense aquest so no hi ha res,

ni primaveres ni rius ni mars, ni oceans ni besades

desperten calfreds i sensacions a la pell del cor,

batega i sent com la vida simplement…

Terres de l'Ebre que respirem, escolta i sent,

la lluita, l'esforç d'una Terra i d'una gent,

escolta el bategar d'un poble amb carrers

que són escales, poemes que pugen al cel

i fan ball amb les estrelles...

on ens trobarem un dia... tu i jo.

JUSTÍCIA AL COR DE L'AMOR

Deixa'm cobrir-me amb aquesta llum

vestida d'esperança on les pors fugen,

i em quedo nua de pors i neguits,

només vestida per la fortalesa de l'amor.

On hi ha amor no hi ha destrucció,

on hi ha amor no hi ha maltractaments,

ni atacs, ni dolor, ni ferides, ni mort.

On hi ha amor no hi ha enveges,

ni violències, ni guerres en cap nom.

Només les carícies de la pau

que sent el cor de l'amor...

Dins de la llum de l'esperança,

dels blaus i els blancs del cel d'avui,

i als ulls d'una mirada innocent que dorm.

Podrem mirar l'horitzó sense barreres,

només l'esclat de flors de les primaveres,

i vaixells solcant els mars amb les veles

onejant al vent amb les paraules més belles.

TERRES DE L’EBRE QUE PARLEN

Les Terres de l'Ebre parlen,

riqueses que despleguen silencis

els acollim amb la pell

cuirassada de les mans

marcades de suor i sang,

de lluites, esforç i treball.

L'aigua, les oliveres i el llimoner

son testimonis callats,

del final escabrós d'un temps

on la història té els ulls oberts,

i mira una fotografia que no pot oblidar.

Tot impregnat de records,

renaixeran les clarors

per tornar a començar,

els pensaments heretats

es difuminaran i es perdran.