Montse Farrés Ubach

Ella, és amb mi

Fa dies que no la pressents,

ni et sotja de nit!

Els ulls llambreguen

quan els fites cara a cara,

però no hi veus ningú.

Només el mirall i tu.

Ara, ho saps cert,

intueixes la fusió simbiòtica

i acarones aquesta intimitat

recent estrenada.

Fas bugada, i saneges instants arraconats,

un tropell d’anys

de bracet amb ella, distants...

I ensopegues

en aquell horitzó impossible

on l’oreig lleva les ombres.

A la tardor, deixes enrere l’irreal.

T’alces un matí

i ja no has de tenir cura d’ella.

Habita en tu, per fi.