XV Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

La Mostra Oberta de Poesia a Alcanar és una trobada poètica que acull diverses tendències poètiques al voltant del Dia Mundial de la Poesia

dilluns, 11 de gener del 2016

VII Mostra. Llista de participants

  1. Juan Orozco Ocaña
  2. Antònia Renau Manén
  3. Agustí Calvo Galán
  4. José Luis Campal
  5. Rafael Haro Sancho
  6. Fèlix Rodríguez Fandos
  7. Gener Barjola
  8. Josep Sou
  9. Glòria Fandos Gracia
  10. Baltasar Casanova Giner + músics: Josep M. Bonet i Sergi Trenzano
  11. Josep Miquel Gràcia Zapater
  12. Francesc Xavier Forés Delgado
  13. Montse Boldú Mayor
  14. Fede Cortés
  15. Emigdi Subirats Sebastià
  16. Víctor Canicio Chimeno
  17. Antoni Albalat Salanova
  18. Magda Guillén
  19. Jordi-Pijoan López
  20. Carles Vall
  21. Lluís Martín Santos
  22. Toni Bel Queralt
  23. Agustí Masip
  24. Joan Guasch Torné
  25. Josepa Ribera Vallès
  26. Paco Pèrez Belda
  27. Juan López de Ael
  28. Raimond Aguiló Bartolomé
  29. Montse Farrés Ubach
  30. Alfredo Gavin Agustí
  31. Tomàs Camacho Molina
Arpa: Agnès Camatxo Buj

5 comentaris:

Blogger Mercè Amat ha dit...

Vivim enmig de les petites coses que conformen
sense fer massa soroll
el tast que fem d’un món que ens és desconegut.
Coses senzilles que conviuen
sota el mateix sostre amb posició d’espera còmplice
i semblen fetes per guardar
antics secrets de velles històries.
Coses atentes que ens revelen quines són
les avinenteses entre elles i la consciència
que arreu pretén comprendre’s.
La veu, el tacte i la carícia dins un paisatge.
Un gest amable.
El bes precís.
El despertar dels ulls, la ment inquieta
i un somrís engaltant-se a la mirada
dels llenguatges, mentre les mans més fermes
sostenen el pes del desconsol.
I la claredat en la parla
i la valentia de l’acció, davant petjades
de certesa a contrallum i enmig del desig nu.














Mercè Amat Ballester



És agradosa la cadència
de les ones quan bramulen
i escumegen, al capvespre,
sota la mirada atenta d’una lluna
que vol saber qui és
aquell que, enmig de fosques i sorolls,
cerca constantment.
El vent s’escampa.
Empaita les aigües blaves.
¿Sentiu com hi vessa el seu alè?
I contra les roques, crits
d’unes onades que lluiten
per trobar la llar
i en sorra humida pretenen respirar.
¿Sentiu els clams que pregunten
com és possible l’oblit del que fou
i ara només és simple passat?
¿Serà la mar qui ens somia
i qui ens mostra la distància?
L’abans i l’ara,
dos ulls que, a contrallum, mirant-se
s’omplen de melodies sempre diferents
i alhora les mateixes.
Petjades que reposen dins la mar.
Hi reposa el cos.
Hi reposa l’ànima.
I, al seu costat, les seves ombres.



Mercè Amat Ballester

24 de gener del 2016, a les 8:32  
Blogger Tomàs Camacho ha dit...

Moltes gràcies, Mercè, per la teua col·laboració.

25 de gener del 2016, a les 12:55  
Blogger Sergi Q ha dit...

- Vídeopoema: https://vimeo.com/131882924

- Vídeopoema: https://vimeo.com/141413123

Sergi Quiñonero

25 de gener del 2016, a les 17:54  
Blogger Tomàs Camacho ha dit...

Moltes gràcies per la teua col·laboració, Sergi!

17 d’abril del 2016, a les 23:32  
Blogger Unknown ha dit...

Aquí teniu el meu petit gra de sorra, del recull 'Flors de sal':

Erms els camps d’arròs
s’amaguen entre les canyes.
La terra calla i s’obre
amb un llarg gemec.
Al vespre, perd
l’escalfor de les plomes
dels xibecs
i breu
cruix com una branca.
Torna la pluja.
Dissol el pla com un espill.
Camino.
Els camps verges aguaiten
l’etern retorn.


Conxita Jiménez

18 d’abril del 2016, a les 23:15  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici