VII Mostra. Llista de participants
- Juan Orozco Ocaña
- Antònia Renau Manén
- Agustí Calvo Galán
- José Luis Campal
- Rafael Haro Sancho
- Fèlix Rodríguez Fandos
- Gener Barjola
- Josep Sou
- Glòria Fandos Gracia
- Baltasar Casanova Giner + músics: Josep M. Bonet i Sergi Trenzano
- Josep Miquel Gràcia Zapater
- Francesc Xavier Forés Delgado
- Montse Boldú Mayor
- Fede Cortés
- Emigdi Subirats Sebastià
- Víctor Canicio Chimeno
- Antoni Albalat Salanova
- Magda Guillén
- Jordi-Pijoan López
- Carles Vall
- Lluís Martín Santos
- Toni Bel Queralt
- Agustí Masip
- Joan Guasch Torné
- Josepa Ribera Vallès
- Paco Pèrez Belda
- Juan López de Ael
- Raimond Aguiló Bartolomé
- Montse Farrés Ubach
- Alfredo Gavin Agustí
- Tomàs Camacho Molina
Arpa: Agnès Camatxo Buj
enviat per Tomàs Camacho @ 9:15
5 comentaris:
Vivim enmig de les petites coses que conformen
sense fer massa soroll
el tast que fem d’un món que ens és desconegut.
Coses senzilles que conviuen
sota el mateix sostre amb posició d’espera còmplice
i semblen fetes per guardar
antics secrets de velles històries.
Coses atentes que ens revelen quines són
les avinenteses entre elles i la consciència
que arreu pretén comprendre’s.
La veu, el tacte i la carícia dins un paisatge.
Un gest amable.
El bes precís.
El despertar dels ulls, la ment inquieta
i un somrís engaltant-se a la mirada
dels llenguatges, mentre les mans més fermes
sostenen el pes del desconsol.
I la claredat en la parla
i la valentia de l’acció, davant petjades
de certesa a contrallum i enmig del desig nu.
Mercè Amat Ballester
És agradosa la cadència
de les ones quan bramulen
i escumegen, al capvespre,
sota la mirada atenta d’una lluna
que vol saber qui és
aquell que, enmig de fosques i sorolls,
cerca constantment.
El vent s’escampa.
Empaita les aigües blaves.
¿Sentiu com hi vessa el seu alè?
I contra les roques, crits
d’unes onades que lluiten
per trobar la llar
i en sorra humida pretenen respirar.
¿Sentiu els clams que pregunten
com és possible l’oblit del que fou
i ara només és simple passat?
¿Serà la mar qui ens somia
i qui ens mostra la distància?
L’abans i l’ara,
dos ulls que, a contrallum, mirant-se
s’omplen de melodies sempre diferents
i alhora les mateixes.
Petjades que reposen dins la mar.
Hi reposa el cos.
Hi reposa l’ànima.
I, al seu costat, les seves ombres.
Mercè Amat Ballester
Moltes gràcies, Mercè, per la teua col·laboració.
- Vídeopoema: https://vimeo.com/131882924
- Vídeopoema: https://vimeo.com/141413123
Sergi Quiñonero
Moltes gràcies per la teua col·laboració, Sergi!
Aquí teniu el meu petit gra de sorra, del recull 'Flors de sal':
Erms els camps d’arròs
s’amaguen entre les canyes.
La terra calla i s’obre
amb un llarg gemec.
Al vespre, perd
l’escalfor de les plomes
dels xibecs
i breu
cruix com una branca.
Torna la pluja.
Dissol el pla com un espill.
Camino.
Els camps verges aguaiten
l’etern retorn.
Conxita Jiménez
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici