Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 29 de desembre de 2016

Antònia Renau Manén


SI FOSSIS...

Si fossis home,
t'acompanyaria
amb el profund silenci
de l’esclat del dia

Si fossis dona,
t'acompanyaria en les confidències
del passat i de l’ara,
de les complicitats  sense paraules
i de les fredes soledats.

Si fossis jove,
t'acompanyaria
amb histories llunyanes,
de savis consells
en l'alegria d'explorar:
l'amor, la passió, l'amistat
i els desitjos d'estimar.

Si fossis infant,
t'embolcallaria
mirant els freds estels
i et parlaria del sentit dels mots.
La meva mà, et guiaria
en el tempteig del teus passos
per arenes movedisses.


M’he perdut la Natura

Sóc filla de l'asfalt,
de carrers grisos,
de murs foradats,
d'estridents sorolls.

Sóc filla de dies sense sol,
de nits sense estels,
de vents pudents,
de pluges sense núvols.

M’he perdut
els camins terrossos,
les flaires de terra molla,
els noms dels arbres i ocells
i les nits estrellades.

M’he perdut
l'esclat del sol sobre el mar,
els verds dels horts i els prats
i el fruits de suors d'anys treballats.

ARA,
he retrobat la Natura perduda.
Els blaus  brillants de  cels  i de mar.
els rogents dels vents,

el silenci  de l'alba de valls, mar i muntanyes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada