Antònia Renau Manén

SI FOSSIS...

Si fossis home,

t'acompanyaria

amb el profund silenci

de l’esclat del dia

Si fossis dona,

t'acompanyaria en les confidències

del passat i de l’ara,

de les complicitats  sense paraules

i de les fredes soledats.

Si fossis jove,

t'acompanyaria

amb histories llunyanes,

de savis consells

en l'alegria d'explorar:

l'amor, la passió, l'amistat

i els desitjos d'estimar.

Si fossis infant,

t'embolcallaria

mirant els freds estels

i et parlaria del sentit dels mots.

La meva mà, et guiaria

en el tempteig del teus passos

per arenes movedisses.

M’he perdut la Natura

Sóc filla de l'asfalt,

de carrers grisos,

de murs foradats,

d'estridents sorolls.

Sóc filla de dies sense sol,

de nits sense estels,

de vents pudents,

de pluges sense núvols.

M’he perdut

els camins terrossos,

les flaires de terra molla,

els noms dels arbres i ocells

i les nits estrellades.

M’he perdut

l'esclat del sol sobre el mar,

els verds dels horts i els prats

i el fruits de suors d'anys treballats.

ARA,

he retrobat la Natura perduda.

Els blaus  brillants de  cels  i de mar.

els rogents dels vents,

el silenci  de l'alba de valls, mar i muntanyes.