Montse Boldú

VINE AMB UN VERS

Vine amb un vers tendre al límit dels llavis,

d’aquells que escriuen només vells poetes.

Si avui enyoro un poema d’amor

és perquè el vent s’ha fet llop i, a bufades,

s’ha endut la palla que em feia de casa.

M’ha trobat la nit tan desabrigada!

Què en sé del sostre que els estels t’amaga,

de la finestra que deixes tancada?

Com deu ser de dolç un bes teu a l’albada...                 

                         

LLENÇOLS LLIURES

Conxorxa amb el vent

t’ha fet llençol lliure:

Llençol insubmís

que vola en estol.

Benvingut, oratge!

Amada bufada.

Apreciat cicló.

Adéu, a la pinça

arrapada al fil

d’estendre misèries.

Adéu, al terrat

que et feia de pista

de ball de bastons.

Adéu, ballarins

que abuseu del mambo

i amb passos maldestres

trepitgeu els peus.

En cada pedaç

dansa una estelada

i amb cada bugada

guanyem un llençol!