Glòria Fandos Gracia

Glòria Fandos Gràcia

TORTOSA PER LA PAU

Que les roses vermelles d’agost

que floreixen al meu balcó
siguin fragància de pau
i felicitat plena al vostre cor,
un dia on floreixi el sol
de l’esperança al món,
amb el símbol del vostre nom,
tot tingui el color de l’amor.
La brisa marina m’acaricia el rostre,
el cafè dolç es torna salat i més amarg,
les estrelles, apagades, dormen sense sostre,
i la platja solitària reposa els plors de la nit,
on el dolor i la impotència són infinits,
i les pregàries no serveixen de res,
religions sense ulls ni seny, ni llei
i l’escalfor del sol és una flassada
per a cobrir el cos i donar vida a la mort,
quan l’ànima blanca es torna gelada.
A la soledat de les hores i del dolor,
incrustat ja a l’ésser humà
mostrant la petitesa del cor,
inexistent, omès, soterrat,
com mostrar una bellesa
tan fonda i tan fosca?
Desenterrar per fems,
sarses que punxen,
herbeis verinosos,
ja em sagnen les mans,
i la bellesa no la trobo,
avui encara no, demà qui sap?

El cor tortosí batega i respira
alenades fresques del vent de dalt,
defensa la pau i desitja la vida,
avui el cor tortosí està trist,
el cor tortosí està de dol,
s’ombregen les festes,
i s’empal·lideix el sol.

El perfum de les flors de l’Ebre,
són coloms de pau que ens omplen les mans,
per a endolcir les brises de setembre
i eixamplar la ment de les ànimes blanques
de les emocions que sent el cor del Tortosí Absent.

                                    Dia del Tortosí Absent 2017

LA REALITAT NO AVANÇA

La ment desperta i les muses acompanyen
el treball i l'esforç i la nit es fa llum,
i els dits teclegen, les mans parlen,
i les paraules abracen per crear vida al paper.

No em taparé la pell ni tinc maquillatge,
per a cobrir les ferides que em perforen l'ànima.

El masclisme m'atrapa, cada cop més prop,
m'envolta i el temps no passa, es paralitzat,
molts anys enrere quan la meva d’infantesa,
era una nebulosa dolça i la realitat no avança.

I es barreja amb d’injustícia i la maldat absoluta,
i la lluita a de ser unida i en solitari amb la claredat
que ens omple de força...