Antònia Renau Manén

No trobo  paraules

No trobo paraules per dir-te,

quan el meu amor se'n va

i retorna com oratge

esclatant  sobre còdols.

Uns dies, faig dol

dels teus silencis llunyans

i mirades perdudes.

D'altres,  el teu fràgil vol,

em dona alegria,

amb paraules quotidianes.

Sent   pantalla dels teus sentiments

que mai m'arriben.

Axí van passant dies i anys,

que l'amor se'n va i retorna,

sense trobar les paraules per dir-t'ho.

L'Adéu  que vindrà

Quan un germà, amic, o persona estimada,
perd lentament la vida i
va deixant el passat sense tristesa, ni enyor
i el futur és el res.
El buit.
I treballa amb el profund dels adéus,
Havent viscut  les fonts més recòndites  de la vida.
Però  se'n va.....

Demana solament, la teva mà.
el teu somriure amorós,  
atendre la seva lenta parla dificultosa
alguns cops, lúcida,
d'altres, desmemoriada i confusa.
És el que  reclama.

Quan un germà, amic o persona estimada,
està al límit del respir.
l'acompanyament
és el que podem oferir.

Gaudint  de la companyia
silenciosa, sense paraules,
sense relats  ni queixes.
Sent  banals els discursos, les ideologies,
les creences, la sobreprotecció,
els enganys i  les mentides pietoses.

Quan estimem,
no podem violar  la seva voluntat,
ni marginar-la en les seves darreres decisions,
Respectant fins el darrer alè,
la seva dignitat de dir l'adéu
com vol.
Al germà, a l’amic o a la persona estimada.

Sant Cugat. Setembre 2018