Anna Maria Ulldemolins Soldevila

PASSEJADA DE TARDOR                

Garrofer, bon garrofer,

qui tens a la vora?

Potser una olivera borda

que de llavor ha sorgit...

Des de la teva talaia,

veus aquell que passa

caminant ben atuït.

Les dèries el trastoquen

i el vencen els mals-de-cap.

Digues-li que els ocells refilen,

que el sol escalfa, 

que l’airet és suau,

que la magrana convida

i les figues tardanes

són plenes de dolçor,

que les olives esperen

que el fred els posi dol, 

que les mandarines,

primerenques,

ja canvien de color

i tot, al seu voltant,

és un empori d’abundor.

Que deixi la malastruga,

que pensi en positiu,

que la vida és curta

i cal gaudir-la mentre s’és viu.

Alcanar, 8 d’octubre de 2019

LA DENTETA DE LA JÚLIA

Menudes, blanques i ben fetes

surten quan a la natura li cal

i en boqueta petitona

durant uns anys s’hi estan,

però n’hi d’altres

esperant que arribi el dia

de poder treure el cap.

De mica en mica,

empenyent sense parar,

fan bellugar les primeres

fins a fer-les deixar-se anar.

És llavors que la minyona, 

que acaba de fer sis anys,

es troba un bon dia

sense la denteta de baix.

Li diuen que no es preocupi

que això és que es fa gran,

que la posi sota la coixinera

que una sorpresa hi trobarà.

La nina, tota dolceta,

a la nit, la denteta posarà

sota el coixí on reposa el cap

i al matí correrà a veure

quina sorpresa hi haurà.

Feliç, una cosa hi ha trobat,

un llibre que alguna fada, 

amb amor, hi ha deixat,

un llibre que parla

de com és el cos humà.

Però la nena de sobte, 

es posa molt trista,

el somriure se li’n va.

Què  li passa a la menuda?

què és el que la fa plorar?

Doncs que tot i estar contenta 

de fer-se gran i tenir un regal, 

està trista per la denteta

que de la seva boca ha marxat

perquè després de ser allà

des que en té memòria

ara la fan fora i ja no tornarà.