Glòria Fandos Gràcia

EL COR TENIA FRED

El dia fred m'acompanya l'ànim, 

he admirat l'alba gelada 

i he assaborit un tallat amb sucre bru. 

Un fumador, amb tos de mort,

fumava a l'entrada d'un bar 

i m'ha demanat per a menjar calent

i no tenia res.

No sé perquè he sortit,

el dia no era ni blau ni blanc

s'ha tornat més trist i més gris. 

He escoltat el so del fred,

i tot era silenci blanc.

Les herbes tremolaven

i jo, com una fulla feble.

El vent em gelava la pell,

i el cor també tenia fred.

Amb un trineu reprenc el viatge,

trobaré les llums que al meu cor li falten,

encendré una foguera que em doni caliu,

tinc les mans gelades i els dits ja no em parlen,

i la nit es fon i tot es penombra i les llums no m’escalfen,

sento els nens que ploren i als vellets les mans els tremolen,

i la gent camina espai i les compres son minses,

les alegries fugen entre els llums escarlata,

i jo viatjo a la nit dels meus somnis, 

aquest any no tinc Nadal, me'l guardo al cor,

l'alimentaré amb l'amor que em brolla,

i el proper Nadal tindré un Nadal més ric i més gran.

7 de novembre de 2019

ADÉU ESTIU

Adéu estiu, mar, ones brillats,

ja els paratges, solitaris, joiosos, 

fan comunió amb el meu cor,

respira la humitat de l'arena i la sal

i la brisa transporta el cant dels mariners.

Ferides que es tornen cicatrius,

i continuen, passen els dies i els anys,

i la justícia fuig, es desfà, es remena,

com l'aigua del mar s’enfurisma,

desintegra tots els castells dels nens juganers,

i els noms dibuixats a la platja

dels enamorats que s'han jurat amor etern.

L'estiu se'n va, s'acaba la màgia i tot queda en res,

apaga els somriures de les esperances.