Manel Ollé Albiol

Salutació  als  poetes de la Cala

Voldria amb unes senzilles paraules

retre-us  un   cordial  homenatge, 

poetes  de  llarga  trajectòria,

adreçar-vos el meu agraïment

en record de  tantes  tardes, ran de mar,

On  fa de  bon  rimar   poesia  i esperança.

I alternar les lectures dels  poetes consagrats,

amb les veus emergents, 

que tot just ara, comencen a rodar,

entre assaigs i  provatures, 

i miren  de trobar la seua veu,

i   descobrir els recursos  immensos  de l’idioma.

la  música inicial dels primers versos.

***

Perquè canteu a  l’amor, a  la mar, i a la vida,

les esperances, els records, les fantasies,

les  salabrors i les dolceses. La nit i el dia:

és la vida mateix,  la  qui  raja o vessa,  a cada vers.

I,  a més, mar, més vela. I voleu  la mar i les arenes.

I cerqueu  les paraules, com qui, d’un tresor immens, 

en fa una  tria de  joiells preciosos,

per tal de guarnir, de dalt a baix, tot el poema. 

I amb  paraules  quotidianes definir  conceptes elevats.

Mentre l’oreig   balanceja, juganer,  la barcada,

baixo, lentament,  els graons de la vila, ran de mar, fins tocar l’aigua 

Escolto el recital. Visc i veig, l’ esclat de llum,

Tot de  veles  desplegades,  a la bona mar de l’esperança.