Laia Valls Martín
EL VENT DE DINTRE
El vent em recorda casa meva,
terra ferma sota els meus peus nus.
El vent, el vent passatger,
el vent momentani,
que és fugaç com el temps.
El vent em recorda casa meva,
terra tossuda dempeus.
El vent, el vent efímer,
el vent viatger,
que és savi com el temps.
El vent em recorda casa meva,
terra d’arrels i llavors.
El vent, el vent empeny,
el vent salvatge,
que és lliure com el temps.
El vent em recorda casa meva,
terra que batega a la vora d’un riu.
El vent, el vent generós,
el vent amorós,
que flueix amb el misteri
abraçant l’eternitat.
1 comentaris:
Com reconec aquest vent i aquesta terra encara no Domesticada. Molta forca el poema.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici