Emigdi Subirats Sebastià

(EDICIÓ PROVISIONAL)

Tankes de confinament 

La flor albina,
d’ametller en florida,
per la muntanya.
Una blancor superba,
altera la retina.

El jorn de pluja,
un bell cant s’encomana,
en hora calma.
La gota es fon al vidre,
la vista ens refresca.

L’infant reposa,
la mar és ben salada,
la terra imposa.
Dormida a la vesprada,
despert de matinada.

Penso en la tarda,
l’hora de la lectura,
goig de la calma.
La senyera que oneja
al pal tan ben alçada.

Sento l’onada,
del mar bufa la brisa,
terra mullada.
Quan blava és la marina,
mon cor més bé s’enlaira.

Fa bon oratge,
reviu la primavera,
de bella imatge.
Eixa albina prunera
llueix tota joiosa.

Roenta esfera,
quan brilla i ens escalfa,
la vida enlaira.
És bella la jornada,
amb la natura excelsa.

Tankes “A l’estil de Manel Ollé”

La serralada,
tots els senders connecta,
abancalada.
El roure i l’olivera,
el verd pi i la ginesta.

La llet de cabra,
olor a brull de casa,
allà a la falda.
És vida humanitzada,
que em dona coratge.

Ja surt la mostra,
el grifonet ja esclata,
la flor ben blanca.
Com guaita la retina,
la gran bellesa a l’alba!

Pica la pedra,
amb immensa mestria,
tot bé li encaixa.
La serra amargenada,
bellesa formidable.

Tankes a l’Alguer

Cap de la Caça,
el color tot ho inunda
de gran bellesa.
El sol es fon darrera,
la retina ens captiva.

Baix la palmera,
veiem com el sol marxa
per la muntanya.
La imatge ens enamora
tan bella ens alliçona.

Se’n diu colgada,
a la Barceloneta,
la ciutat sarda.
Amb mil colors conforma
el més bell panorama.

Tankes a les Fonts del Llobregat

Reina natura,
la remor de l’aigua,
mai no s’atura.
Immensa fortalesa,
la més bella fontana.

De serralada,
l’aigua que arreu salta
pel riu fa casa.
Eixa corrent fresca,
tothora ens acompanya.

Neix i s’escampa,
fa seua la muntanya.
surt i s’amaga.
Els salts de gran bellesa,
dolça remor de l’aigua.