Antònia Renau Manén

COR TRENCAT

Amb l’adeu sense retorn,

El teu cor s’ha trencat,

Et sents coix, 

Una mica invàlid.

Caminàveu junts,

per camins paral·lels.

Us miràveu, hi en teníeu prou 

per saber l’un de l’altre.

Havíeu mamat de la mateixa font,

on el respecte d’un amb l’altre

eren l’essència de l’amor.

Havíeu après a preservar-vos,

embolcallant  els vostres sentiments,

els vostres pensaments,

els vostres entrebancs,

els vostres amors,

a les persones i a la terra.

Sent necessitat íntima de la genuïna fidelitat.

Heu  omès, la faràndula cridanera

El desgavell de paraules sense sentit, 

De festes tapadores  de la por a la soledat.    

Heu resolt,  amb entrega i saviesa,

Situacions punyents,

Amb calma, perseverança i amor.

Els vostres silencis,

Han sigut la vostra custodia

del JO més íntim,

que ningú pot trepitjar. 

La vostra integritat,  rectitud i entrega,

Són l’emmirallament pels vostres descendents.